Les pipes de en WEI WEI una reflexió interessant sobre l'aplicació del material ceràmic a una proposta conceptual
Pipes de porcellana de Ai Weiwei ens conviden a reflexionar sobre molts més temes dels quals representen meres pipes de girasol tirades al sòl. A primera vista sembla més una exposició d'aquestes sense molt sentit, que acaba trobant un desesperadament, després de molt imaginar. Ací, l'artista xinés realment impressiona.
Impressiona perquè les cent milions de pipes que veiem són repliques de porcellana fetes artesanalment una a una durant 2 anys per més d'1.600 persones. Les petites peces arriben a cobrir mil metres quadrats de sòl a una altura de 10 cm.
A primera vista sembla una instal·lació sense color i sense cap tipus de missatge, però després d'una mirada més demorada podrem entendre que les pipes representen ací infinites coses, d'entre elles la pobresa, la falta d'aliments patida pel poble xinés en el govern de Mao – que va aconseguir sobreviure a força de pipes.
El missatge no acaba ací. Ai Weiwei intenta recordar a tots els involucrats en el món d'art, que art no és solament aconseguir bons preus per obres d'artistes emergents, sinó un agent de transformació social, una eina amb la qual podem existir, lluitar i canviar.
Si no fóra suficient, la instal·lació va ingressar una miqueta d'esperança en aquesta gent que viu de la indústria de la porcellana.
L'exposició es troba en la Sala de Turbines on el públic ja no pot experimentar la sensació de trepitjar i tocar les pipes de Weiwei. Ara, les pipes que representen tot un poble podran ser vistes solament des de lluny. Com la vida mateixa.
Impressiona perquè les cent milions de pipes que veiem són repliques de porcellana fetes artesanalment una a una durant 2 anys per més d'1.600 persones. Les petites peces arriben a cobrir mil metres quadrats de sòl a una altura de 10 cm.
A primera vista sembla una instal·lació sense color i sense cap tipus de missatge, però després d'una mirada més demorada podrem entendre que les pipes representen ací infinites coses, d'entre elles la pobresa, la falta d'aliments patida pel poble xinés en el govern de Mao – que va aconseguir sobreviure a força de pipes.
El missatge no acaba ací. Ai Weiwei intenta recordar a tots els involucrats en el món d'art, que art no és solament aconseguir bons preus per obres d'artistes emergents, sinó un agent de transformació social, una eina amb la qual podem existir, lluitar i canviar.
Si no fóra suficient, la instal·lació va ingressar una miqueta d'esperança en aquesta gent que viu de la indústria de la porcellana.
L'exposició es troba en la Sala de Turbines on el públic ja no pot experimentar la sensació de trepitjar i tocar les pipes de Weiwei. Ara, les pipes que representen tot un poble podran ser vistes solament des de lluny. Com la vida mateixa.
em resulta curiós pensar que aquesta escampada de pipes de porcelana la retiraren. Es tracta d'un material molt noble, delicat, i baix el meu punt de vista, poc contaminant, i ni molt menys afecta a la salud... a tot cas alló que seria dolent serien els esmalts o colorants que s'han utilitzat per a pintar les pipes, així i tot, em costa creure. Em sembla que aquesta retirada obedeix més a una qüestió política o d'interesos, més que altra cosa...
en fi, siga com siga, no es pot negar el valor conceptual, artístic i técnic d'aquestes pipes
No hay comentarios:
Publicar un comentario